TURISMEGRAFIES

Investigació etnogràfica en turisme i processos urbans

*

La Costa Brava o l’imperatiu del totxo

L’origen del nom Costa Brava -s’ha explicat ja moltes vegades- data del 1908, quan Ferran Agulló (1863-1933), periodista i polític vinculat al moviment conservador de la Renaixença, va publicar el text Per la Costa Brava a La Veu de Catalunya, un particular homenatge al paisatge i la fisonomia del tram que s’estén entre Blanes i Banyuls. L’èxit de l’escrit va ser aprofitat d’immediat; les seves imatges emotives van ser utilitzades per donar cos i simbologia a un territori que fins llavors no era pensat com una unitat. I es que allò que avui coneixem com a Costa Brava no és resultat d’una geografia, una història o un entorn natural comú, sinó el d’un procés de marcatge turístic. La Costa Brava neix com un producte de màrqueting turístic.

Després d’uns anys de rodatge, a la dècada dels 30 aquesta denominació adquireix ja un significat prou reconegut. La Costa Brava comença a tenir lloc als mapes, a les guies i els anuncis dels diaris a través de les estampes pintoresques d’uns pobles encara d’esquena a les formes de fer de les ciutats. (més…)

Tres noves publicacions de Claudio Milano

Aquests dies han sortit a la llum tres nous treballs d’en Claudio Milano. El primer és l’informe anomenat “Overtourism y Turismofobia: Tendencias globales y contextos locales”, que ha estat publicat per l’Ostelea School of Tourism & Hospitality (Universitat de Lleida), d’on és professor i membre del Grup d’Investigació Interdisciplinar en Turisme. El segon és el breu article anomenat “Otherness Anthropologies:

(més…)

“El capitalisme prova de refer desesperadament tot allò relatiu al turisme a la seva pròpia imatge i semblança. Però encara no ha aconseguit fer-ho totalment”. Entrevista a Dean MacCannell

Dean MacCannell (Washington, 1940), antropòleg i doctor en sociologia, és professor emèrit en estudis de paisatgisme i arquitectura ambiental a la Universitat de Califòrnia a Davis, Estats Units. Autor de El Turista. Una teoría de la clase ociosa (Melusina, 2003), publicada originalment en anglès el 1976 i considerada com una de les obres seminals de l’Antropologia del Turisme. Altres de les seves obres més reconegudes són Lugares de encuentro vacíos (Melusina, 2007) i The Ethics of Sightseeing (UC Press, 2011). (més…)

Lloguer turístic, o com col·laborar en la pròpia explotació

El lloguer turístic d’habitatges ja no és un concepte desconegut per a ningú. A capitals com Barcelona o la ciutat de Mallorca és un debat especialment viu, però la polèmica al voltant de la naturalesa i les conseqüències d’aquesta nova activitat econòmica ha marcat l’agenda social i política de tota la costa mediterrània durant aquest estiu. Com a habitants de les nostres ciutats, viles i pobles hem pogut experimentar l’efecte d’una pràctica econòmica que, baratant com enteníem el turisme, es fonamenta en la lògica de la gentrificació, coneguda en l’àmbit acadèmic com a «diferencial de renda» (més…)

Operació turismefòbia

D’ençà un temps la paraula turismefòbia ve ocupant un lloc central en l’escena política i mediàtica del turisme. L’origen d’aquest neologisme pot ser ubicat l’any 2007, quan José Antonio Donaire, professor de geografia de la Universitat de Girona i reconegut expert en turisme, va alertar de la “ofensiva turismefòbica” que s’estava gestant en certs àmbits socials, mediàtics i acadèmics. No obstant això, com el mateix Donaire va aclarir en el seu moment, aquesta turismefòbia no era altra cosa que l’expressió que prenia allò que l’economista George Victor Doxey va (més…)

Moviment antituristització (II)

Las redes de agitación reivindicativa del incipiente movimiento antituristización van mucho más allá de Barcelona. Y se extienden como la pólvora por el continente europeo. En las últimas décadas, el impacto del crecimiento exponencial de turismo urbano ha agudizado un sinfín de problemáticas ya existentes, ligadas a la especulación inmobiliaria y los usos del espacio, que están poniendo en juego el futuro de barrios enteros en las principales capitales receptoras, y amenazan, hoy más que nunca, con sustituir a sus residentes por población de ida y vuelta,trolley en mano. (més…)

De la mercantilització turística i del col·laboracionisme que li cal

Reflexió d’en Marc Morell per a l’exposició CIUTAT DE VACANCES, Es Baluard (Ciutat de Mallorca, 26/05/2017-22/10/2017)

El 1988 el director de cinema i fotografia australià Dennis O’Rourke donà a conèixer Cannibal Tours, un documental amb bones dosis de ficció que havia filmat onze anys abans, al 1977, al llarg de les ribes del sud del riu Sepik a Papua Nova Guinea. El film tracta del viatge fluvial (més…)

Els estudiants Erasmus i la transformació de la ciutat

No escapa a nadie que el programa Erasmus acarrea algo más que la mera estancia académica de jóvenes universitarios en otras ciudades comunitarias durante uno o dos semestres de su licenciatura. Ante todo, el programa Erasmus ha supuesto el más notable ejercicio de marketing de esa idea llamada ‘Europa’ en los últimos 30 años, sin duda la mayor ilusión (en el sentido de ‘esperanza’ y también en el de ‘artificio’) que la hoy maltrecha Unión es capaz de ofrecer a sus ciudadanos. (més…)

Maleïdes Masses

La industria del turismo está llamando a nuestras puertas. Es la industria de moda. […] ¡Ciudades-hoteles, naciones-hoteles. A eso conduce el desarrollo del turismo. En vez de ser las ciudades para sus ciudadanos serán para los forasteros.

La preocupación mostrada hace más de cien años por el periodista y crítico literario Eduardo Gómez de Baquero “Andrenio” (La Vanguardia, 2-X-1910) (més…)

Diàlegs d’antropologia i turisme. Etnografies i debats contemporanis

Coordinat per Saida Palou Rubio (UdG) i Fabiola Mancinelli (UB), “Diàlegs d’antropologia i turisme. Etnografies i debats contemporanis” (Pol·len Edicions) és el nou número de QuAderns de l’Institut Català d’Antropologia

Durant els mesos vinents es realitzaran diverses presentacions amb la voluntat de fer arribar al màxim nombre de persones el monogràfic i els debats que planteja.

(més…)

Gentrificació i comercialització d’habitatge turístic a la Ciutat de Mallorca

Entrevista de Pau Fons a Marc Morell en el programa Radio Diari Migdia (RTVE – Illes Balears) arran de la presentació feta fa uns dies de l’Obsevatori de la Gentrificació, del qual Morell és també membre. Al llarg de la conversa s’han abordat les problemàtiques referents a l’hàbitat urbà de Ciutat i de la resta de les Illes, amb especial incidència en el tema de la comercialització turística de l’habitatge. (més…)

Turismofobia: cuando el turismo entra en la agenda de los movimientos sociales

Barcelona no está sola. Los movimientos políticos anti-turistas de Berlín, el alerta de las asociaciones vecinales en Lisboa, las concentraciones en las islas Baleares, el llamado síndrome de Venecia, la propuesta de zonas de trafico limitado de turistas en algunas ciudades italianas, la irritación con los turistas chinos en Hong Kong, Tailandia y Camboya y, por último, las protestas contra el aumento de los alquileres y la especulación entorno a los pisos turísticos en ciudades como New Orleans y Toronto, abren nuevos escenarios sobre lo que George Doxey en los años 70 definía como el índice de irritabilidad turística. (més…)

Lisboa, genealogia d’un col·lapse turístic

El passat mes de gener apareixia en els mitjans portuguesos una carta oberta, “Morar em Lisboa” (Viure a Lisboa), que alertava de les dificultats que enfronta una gran part de la població lisboeta a l’hora d’accedir a l’habitatge de forma justa. La missiva, signada per organitzacions ciutadanes i de veïns, així com per un nodrit grup d’acadèmics i professors de l’àmbit de les ciències socials i dels estudis urbans, advertia de les derives
(més…)

Moviment antituristització (I)

Feia una calor de mil dimonis a la seu social del club de futbol aquella tarda d’agost. El local, davant la sorpresa dels convocants, estava ple a vessar. Dies abans, s’havien distribuït, tímidament, algunes octavetes pel barri i enganxat cartells en llocs de pas, trucant a una reunió veïnal per abordar els molts problemes generats per l’impacte del turisme massiu a la Barceloneta. Hi havia molta tensió en l’ambient. I al llarg de la trobada, intervenció a intervenció, va poder comprovar que la indignació entre els residents estava arribant a un punt de no retorn.

(més…)

Dues noves co-publicacions de Daniel Malet

Aquests dies han sortit a la llum dos nous articles de Daniel Malet juntament amb altres autors/es. Han estat publicats a les revistes internacionals Leisure Studies i Social and Cultural Geography. El primer d’ells és un text sobre el paper dels Erasmus, autoritats municipals i empresaris nocturns en la pacificació, regeneració i conversió del districte històric lisboeta Barri Alt en un centre d’oci nocturn; el segon, és una etnografia de les estratègies de flirteig a la sala de ball Club Carib (Lisboa), i com aquestes estratègies operen, a la negociació de l’espai, sota determinades construccions de raça, classe, capital cultural i gènere.
(més…)

El Gòtic: vecindario en peligro de extinción

En el último capítulo de sus análisis sobre la relación entre la ciudad y el capitalismo, el investigador Agustín Cócola ha publicado un demoledor informe sobre la situación actual en el Gòtic de Barcelona, centrado en los efectos que el desarrollo del turismo masivo tiene en la zona sobre la población residencial. Las conclusiones de su estudio, fechado en febrero de 2016 y titulado Apartamentos turísticos, hoteles y desplazamiento de población, permiten reflexionar sobre el vínculo existente entre turistización, tematización, especulación y desplazamiento poblacional (més…)

La inauguració de la “Casa del Sol” a Gràcia com a exemple de deslocalització turística

Era de preveure. El dia de la inauguració del discutit nou hotel de la Plaça del Sol, a Gràcia, aquest ha despertat amb pintades del tipus “Tourist go home”, “La gentrificación mata els barris”, “Gràcia no està en venda” o “L’oficina d’habitatge resisteix”. La Vila de Gràcia no és un barri qualsevol i l’ocorregut a la Plaça del Sol exemplifica molt bé les dinàmiques que està vivint aquesta part de la ciutat de Barcelona. Segur que els inversors suïssos que han engegat aquest hotel desconeixien l’historial del barri, de la plaça i de la cantonada amb el carrer Maspons. En un parell d’anys, l’immoble ha passat de ser una adrogueria clàssica, “L’alimentació del Sol”, a albergar l’emblemàtica i popular “Oficina d’Habitatge de Gràcia”, fins a finalment arribar a convertir-se en un hotel de tres estrelles amb piscina. Alguna cosa fa olor a especulació. (més…)

Una generació de turismofòbics?

L’any en què la Virgin Galactic ha aconseguit la llicència de l’Administració Federal d’Aviació (FAA) nord-americana per enviar, en un coet espacial, als primers turistes fora de l’atmosfera, a la humil Mare Terra ens enfrontem a un rebuig social sense precedents contra el fenomen turístic. Barcelona, ​​Lisboa, Roma, Berlín, Venècia, Bangkok, Nova York, Hong Kong, Toronto i New Orleans són algunes de les ciutats on s’està registrant allò que els turistòlegshan vingut a cridar turismofòbia. (més…)

La gentrificació comercial i els riscos de la sobreprotecció (Entrevista a Marc Morell)

La desaparició d’establiments emblemàtics de determinats barris de les ciutats va lligat a un concepte cada vegada més popular: la gentrificació. L’antropòleg Marc Morell és un dels referents en aquesta qüestió a Mallorca i explica que el tancament del comerç tradicional no només es dóna per la desaparició de les rendes antigues. (més…)

“Gentrificació, per mi, vol dir reforma urbana però amb component de classe” (Entrevista a Marc Morell)

Marc Morell (Palma, 1973) és doctor en antropologia social i llicenciat en història per la Universitat de Barcelona (UB). Ha exercit d’investigador i de professor associat a la UIB, on actualment és membre col·laborador del grup de recerca Política, Treball i Sostenibilitat. També és membre del grup de recerca d’Antropologia del Conflicte Urbà i de l’Institut Català d’Antropologia, que depenen de la UB. (més…)